El PP, l'urbanisme i la llei sobirana

La passada setmana s’inauguraren a Dénia unes jornades jurídiques anomenades Lex Fórum, les quals s’iniciaren a càrrec de l’Advocat General de la Generalitat Sr. D. José Marí Olano, tot parlant respecte de la nova Legislació Urbanística Valenciana. Però, com no!, aquest esdeveniment esdevingué qual acte de precampanya 2007, doncs l’esmenat Sr. D. José, digué: “el gobierno central está perjudicando la imagen de la Comunidad porque, desde un punto de vista irresponsable, a través de Narbona o RTVE, está defendiendo una imagen incierta y falsa, absolutamente perjudicial del urbanismo valenciano”. “La Comisión Europea está absolutamente equivocada, presionada por un movimiento con grandes dosis de demagogia como Abusos Urbanísticos No”. Si las plataformas ciudadanas creadas en las Comarcas contra la proliferación de programas urbanísticos en los últimos tiempos consideran ilegales los PAIs, “que no vayan solo al Síndic o al Defensor del Pueblo, que vayan a los Tribunales”. “Es absolutamente falsa la sensación por la cual ha habido una avalancha de PAIs aprovechando el período de transición de la LRAU a la LUV”. O siga, el “boom” urbanístic coincident amb el procés de canvi de Lleis urbanístiques, eixos 122 PAIs i els 100.000.000 m2 en els quals es desenrotllen, eixos milers i milers de noves vivendes, eixos 40 ó 50 camps de golf previstos, piscines, muntanyes “devorades” pel formigó, eixe litoral en un 33% “ocupat” pel bric, eixe prelitoral “conquerit” per urbanitzacions i zones d’oci....tot açò i més, no mereix la “lectura” que fem els ciutadans conscienciats pel nostre patrimoni natural, segons el PP, la Comunitat Europea, el Govern Central i les Plataformes en defensa del territori, emeten conclusions i declaracions equívoques. I jo em pregunte: què està passant?, aquesta societat democràtica, realment acata el sentiment del poble com a raó o Llei natural?, és el consens de la ciutadania allò que veritablement crea la Llei?, es fa palés aquell vell principi jurídic pel qual la Llei preferix suportar el dany privat millor que el públic?, en aquest cas, aquesta Llei Urbanística Valenciana, és aquella que el poble valencià mana i establix?, allò que està prohibit per la naturalesa de les coses, per què és contemplat per la Llei com a possible?. D’antic sempre s’ha dit que les Lleis han estat fetes perquè el “totpoderós” no actue amb despotisme, però, en una societat com la valenciana, la qual observa estupefacta com en pocs anys desapareix gran part del seu Patrimoni Natural, com en són desnonats de les seues cases i terres centenàries en producció valencians i valencianes en nom d’una Llei que es diu democràtica, en nom del “motor de futuro y del bien común que nos ofrece el Agente Urbanizador”, com s’assassina, també en nom d’eixa Llei, una economia històrica com és l’agricultura, bressol de la nostra cultura (greu error polític de conseqüències futures incertes), el ciutadà reflexiu que, dic, observa tot aquest procedir, es pregunta si potser és el “totpoderós” aquell que ordena, prohibix i permet a través d’una Llei feta a la seua mesura i conveniència en detriment d’aquella altra que, com a precepte comú, deu náixer i articular-se del i pel poble sobirà. Aquell que medite un poc aquesta situació se n’adonarà del progressiu debilitament del sistema democràtic, m’explique: a sobre de si mateix, a sobre del seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà, però, quín límit té aquesta sobirania?, on comença la sobirania de la societat?, fins a quín punt es pot socialitzar allò que naix de la idea subjectiva de l’individu?. L’estratègia és la següent: s’hi ha d’aconseguir que el “pensar individual” de la ciutadania, sobretot en allò que qüestiona proposicions i decisions polítiques que afecten al sistema d’ússos de la societat, es minimitze o relativitze per així debilitar l’individu i aconseguir una societat on aquest es relacione amb els seus conciutadans a través d’una presumpta coacció moral en una opinió pública mediatitzada. L’exemple d’una TVV on no hi existix una diversitat de raons en pugna front actuacions determinades per una acció política que ens afecta tots els ciutadans, on no hi existix un discernir plural amb els diferents àmbits socials, culturals i polítics, on dia rere dia s’incidix obstinadament en les actuacions “ben fetes i necessàries” dutes a terme pel PP sense cap arbitri al debat plural respecte d’elles, sense cap opció a defensar amb raons contrastades altres opcions, on solament prevaleix eixe “principi” pel qual els interessos i sentiments de “classe” amb les seues opinions allí engendrades incidixen directament a sobre dels sentiments morals d’eixa “classe” de societat receptora, aquest procedir, dic, porta la següent conseqüència: reforçar les relacions recíproques entre els seus membres i enervar la capacitat per la qual “el poble exercix el poder” a través d’una presumpta “tirania de la majoria”. En fi, si la raó és l’ànima de la Llei i la Llei Suprema representa la salut del poble que la procura, jo, com a sobirà en la meua llibertat individual, només puc concloure aquesta interpretació: o sóc un anacoreta racionalista o aquesta societat està malalta per manca de la vitamina anomenada “democràcia pura”.

Leído en E-Valencia.org